Una família indiana (Relat 4)
Si vols compartir aquest relat...
Les acompanya la remor alegre d’un brollador, mentre passegen, entre xiprers i estàtues, pels Jardins de Santa Clotilde. Al fons, la mar de Lloret s’estén blavíssima. Àvia i néta rememoren la gran història de la família: la que va protagonitzar l’Amàlia quan va tornar, de Cuba, amb un secret inconfessable dins del ventre.
Teresa tanca els ulls i nota damunt la seva pell marcada pel pas dels anys l'escalfor del sol d'abril. S'emociona recordant com la seva àvia Amàlia li explicava fa molts anys en aquell mateix paisatge tenyit de verd, un emocionant viatge a Cuba. I ara ella li explica a la seva néta, perpetuant així la extraordinària història de la seva família.
Terrasses que se superposen, camins que s´entrecreuen, rampes i escales que conformen el traçat del jardí i del relat vital que avui rebrolla. Àvia i néta resten quietes. Des d’un mirador damunt del penya-segat frueixen d’unes impressionats vistes sobre el mar. Moltes sensacions. Una impressió inesborrable, com la història que aquí arrenca. La Teresa pren la mà de la néta i comença a viatjar enrrera. "Era l'any 1890 i l'àvia Amàlia només 18 anys, quan un incendi va arrassar la fàbrica tèxtil del pare i tota la família va haver de marxar a Cuba, a buscar fortuna. Aquell mes de juny van iniciar el trajecte fins el port de Barcelona, primer amb tartana i després amb tren", rememora.
Un cop al vaixell, Amàlia, no es va voler girar ni un sol cop. Dins seu restaven les llàgrimes congelades, per tot allò que li quedava a l'esquena,el record de la seva terra estimada on hi deixava l'ànima, i el del seu primer amor on hi deixava el cor. Amàlia, temia que si veia el port per últim cop, no fos capaç d'afrontar el destí imprevist. Però els destins s'escriuen amb vides i durant vuit anys, Amàlia, va canviar aquell blau mediterrani per les aigües turqueses del Carib. Les llàgrimes van seguir congelades durant forca temps en aquella illa exuberant i vital. El cos a Santiago i el cap al seu Lloret enyorat. Fins aquell dia.. on cap i cos van deixar de ser seus. Observant ploure des del darrere d'un vidre antelat, Amàlia albirà un preciós somriure que brillava enmig la tristor d'un dia gris. En aquell moment, la felicitat va tornar a agafar les regnes de la seva apagada existència. Els petons i les carícies de color de cafè van fer que lentament el record de la seva amada terra semblés un miratge llunyà. Vivien una relació tan intensa com secreta. Rubén era un jove poeta cubà -compromès amb la seva terra- de mare catalana que també havia emigrat a l’illa. Abandonà Lloret l´any 1865 trencant, de sobte, amb el seu promès dies abans del casori. Fou sonat. Sis anys després, el que havia de ser el seu espòs es casà i passats deu mesos nasqué l´Amàlia.
I ara tants anys més tard aquella mateixa noia, ara ja tota una dona de 24 anys, sense ni tan sols sospitar-ho, es reconcil·liava amb els seus orígens. Però a fora, als carrers de Santiago, Trinidad o Cienfuegos, ja feia mesos que havia esclatat la revolta i la violència, i el pare de l'Amàlia veia perillar el negoci i la vida de la seva família.
El destí, semblava entestat ha fer una nova volta a la vida de Amàlia, vista la imminent partida, Amàlia i Rubén passaren les ultimes hores del seu amor secret, enredats en un mar de petons i carícies tant intenses que es marcaven a la pell. La separació fou dolorosa, fins al punt de sentir-se descarnats. No obstant aquelles ultimes hores junts, quedarien marcades a la seva ment per sempre.
A Lloret, tres mesos després de tornar de Cuba, el pare de l'Amàlia l'abraçà i la tranquil·litzà. I li explicà que els destins no estan escrits, que s'escriuen amb vides. Vides brillants, com els ulls de la petita Clotilde que va néixer sis mesos després. Els mateixos ulls i la mateixa pell que ell no havia oblidat en trenta-tres anys.
I somrigué.
Filtres:
- L'escenari és Lloret: Els Jardins de Santa Clotilde.
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
L'acció dels relats ha de passar als Jardins de Santa Clotilde i els seus protagonistes són o provenen d'una família d'indians lloretencs.
