Lloret de Mar en Quatre Ratlles

Bases concurs

Queden: 0 dies

Queden: 0 torns

Portem: 10 de 10 torns

Torns saltats: 0 torns

Data límit: 29/02/2016

Li toca a: -

Una família indiana (Relat 2)

Si vols compartir aquest relat...   

Les acompanya la remor alegre d’un brollador, mentre passegen, entre xiprers i estàtues, pels Jardins de Santa Clotilde. Al fons, la mar de Lloret s’estén blavíssima. Àvia i néta rememoren la gran història de la família: la que va protagonitzar l’Amàlia quan va tornar, de Cuba, amb un secret inconfessable dins del ventre.
És una tarda plàcida d'agost i si no fos pels pocs forasters que han vingut al poble per l'estiu, ningú diria que el país pateix la misèria de la guerra que ha patit fa pocs anys. Per treure's del cap aquest sentiment de tristor, l'àvia comença a explicar la història del seu avi, el capità Josep Esqueu, que va anar a Cuba amb la jove filla Amàlia. La cadència del relat transporta la Laia, les parpelles closes, mar enllà. Gairebé sent el gust del plàtan fregit i de la xocolata regada amb rom i, presa d’una laxitud tropical, deixa que la festegin homes bruns, cofats amb un Panamà. Per uns instants s’oblida de tot i és feliç. És clar que només té 15 anys, igual com l’Amàlia quan va marxar. Entre til•lers, a l’ombra dels xiprers, a redós d’altres ulls i oïdes, les dues dones haurien de reviure els fets que van portar a la seva família a cercar, lluny d’aquell oasi, el seu lloc al món, la seva dignitat, la garantia d’un futur millor. En aquelles terres llunyanes, l'Amàlia va descobrir que la vida és el clar i el fosc, el dia i la nit. Arriben a un dels miradors i observen la cala de Sa Boadella i la platja de Fenals. L´Amàlia relata el llarg viatge que amb gran dosi de valentia van fer fins a Santiago. Tota una aventura plena de risc i inseguretat. Patiren greus dificultats per poder realizar el seus somnis, escapant d´una epidèmia de cólera i emprant tots el seus estalvis fugirien de la seva terra d'acollida. Per desgràcia el capità Esqueu deixaria la vida a bord. L'Amàlia arribaria a Santiago sola i amb tota l'esperança del seu futur a dins el ventre. Encara no ho sabia, però ben aviat els pits se li posarien ferms, el baix ventre li aniria creixent fruït de l'amor furtiu amb el soci del seu pare a Cuba. En Roviralta i l'Amàlia es portaven més de vint anys, però l'amor, i menys la passió, no hi entenen d'edat. I en Roviralta va saber llegir el desig que creixia en aquella poncella mentre passejava pels seus camps de canya, envoltada dels torsos nus dels esclaus, o la veia embadalida quan de nit observava els cossos sensuals que ballaven al voltant del foc després d'una dura jornada.
L’embaràs avançà i el Roviralta, que tenia dona i fills a Begur, l’envià a Santiago amb la falsa promesa que s’hi reuniria. La criatura nasqué morta. L’Amàlia, però, no plorà. Feia temps que se li havien acabat les llàgrimes. A la fàbrica d’havans conegué el Manuel, un cubà de pell fosca i cabells enrinxolats, com la Laia que ara l’escoltava. El Manuel, amb les seves paraules dolces, el seu tarannà amable i còmplice, la seva innata senzillesa va començar a guarir les ferides que l'Amàlia duia al cor. A diferència de la passió que la va portar als braços d'en Roviralta, amb en Manuel l'Amàlia va trobar no a una persona a qui poder estimar, sino algú sense el qual no podia fer-ho.
No tots van tornar a casa; moltíssims hi van morir. Els més enyoradissos com l´Amàlia van tornar a Lloret, uns amb gran fortuna, altres sense pena ni glòria. Han passat els anys, arribant un nou mil·leni. Prop de l´estàtua de la Sirena, la Laia ens explica amb veu cansada però ferma que la vida no és fàcil: els records romandran sempre al jardi. La història de la família Esqueu s'ha remogut aquests dies amb la reinauguració dels Jardins, han portat aires nous de la Toscana i huracans vells de l'Havana. La Laia ha esdevingut una fervent historiadora de la vida i la mort dels lloretencs establerts a Cuba. En reconeixement li otorguen les claus d'honor dels Jardins l'any 2006.
Filtres:
  • L'escenari és Lloret: Els Jardins de Santa Clotilde. 

El concurs s´ha acabat!

Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies