FORA DE LLOC (Català, Relat 1)
Si vols compartir aquest relat...
Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.
- Ja pot ser, ja -va respondre-, però a mi m'agrada aquest lloc. Te'n pots buscar un altre?
Tot i que sóc força, per no dir molt, meticulós amb l'ordre i la estricta observació de les normes, hi havia força llocs buits al voltant i vaig cedir i seure cinc cadires més enllà; no em plaïa seure a tocar de qui havia usurpat la meva localitat! Estava enutjat, però vaig decidir centrar-me en l'inici del partit. Mentre preparava la meva bufanda per a cantar l'himne el vaig mirar de reüll i em maleïa per no haver reaccionat adequadament. En el precís moment en què els jugadors saltaven al camp i, un cop dret, ja entonava les primeres notes vaig notar la seva presència al meu costat.
Real Club Deportiu Eeespaaanyooool!
De seguida el meu cervell se'n va anar cap al personatge enigmàtic que em començava a tocar la pera. Així que un cop assegut me'l vaig mirar amb un posat seriós i amb un to més aviat tosc li vaig demanar.
—Es pot saber que pretens? Seus al meu lloc, em dius que em busqui la vida i ara et trobo aquí al meu costat. -És normal que estiguis enfadat, a mi tampoc m'agradria que em prenguessin el lloc. Però pren-t'ho amb calma. Només falten 88 minuts per a que sàpigues qui sóc.
-I ara a sobre te'n rius de mi.
Vaig decidir no fer-li més cas i concentrar-me en el partit. Sobre el terreny de joc la pilota ja rodava i jo, despistat, ja m'havia perdut alguna jugada.
—Vols que guanyem? —el gol de l'equip rival, en aquell precís moment, va posar dramatisme a la pregunta—. Ho veus? He de seure en aquest sector, en aquesta fila i... en aquella cadira, concretament —un silenci enigmàtic—. Sóc matemàtic, i dels bons.
Em va picar l'ullet. Tatuatges fins a les celles i pinta patibulària no feien per un matemàtic. —Coneixes l'efecte papallona? —va seguir. Jo vaig negar movent el cap, no tenia ganes de parlar. —Un petit moviment aquí pot provocar un gran canvi allà abaix—. I em va portar de nou cap al meu "seu" seient, fent-me seure al seu costat. Tot just en aquell moment, una ràpida contra hàbilment executada va suposar l'empat. —Ho veus? Això ja funciona!—
Davant una situació tan estranya, vaig decidir deixar-me anar i ens vam fondre en una abraçada desordenada i embogida. (Un gol és una foguera de Sant Joan, tots els mals es cremen, es fa net i els colors tornen a lluir més blanc-i-blaus que mai).
Un cop asseguts de nou, me'l vaig mirar amb rara estima i li vaig dir,
- Ja no et moguis més d'aquí!
Dit això i ens marquen un penal a favor.
A favor nostre?
Aquesta era una acció del joc que molts de nosaltres gairebé desconeixíem. L'estadi estava perplex, un munt d'interrogants voleiaven des del cel de Cornellà fins al del Prat. Era cert el que estava succeint? Sí, era cert. Vam esclatar en grans aplaudiments i, de seguida, el silenci.
GOOOOOOL! 2 a 1. Acabàvem de remuntar i el meu company i jo ho celebràvem com si ens coneguéssim de petits. He de reconèixer que fins i tot se'm va escapar un petó al seu cap. Tot el camp estava embogit i fèiem rodar i ballar les nostres bufandes. GOL ACONSEGUIT PER VÍCTOR ÀLVAREZ, VÍCTOOOR ÀLVAREZ cantàvem a cor. En Víctor havia marcat, era una nit màgica.
Aquell any vam quedar invictes a l'estadi. Cada partit el buscava per la grada guiant-me per algun soci emprenyat a qui haguessin pres el lloc però només el vaig tornar a veure, en foto, a l'obituari d'un diari. Lloat com un geni dels algoritmes predictius, en rememoraven la seva màxima: Res és impossible quan darrere hi ha la força d'un sentiment.
Filtres:
- Tots a l'estadi: En directe, molt millor
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
Ens fa il·lusió (i el jurat ho tindrà molt en compte) que els relats d'aquest concurs reflecteixin l'experiència de viure els partits des de la grada com la millor manera de ser perico. Visca l'Espanyol!
