FORA DE LLOC (Català. Relat 6)
Si vols compartir aquest relat...
Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”. L'home, educadament, va cedir-me el seient. I ja ho tenia tot a punt: bufanda, bandera i papallones a la panxa. Era un moment esperat feia anys. Tornàvem a ser on mereíxiem, on la història ens guardava el seu lloc. Tercera final de l'ara anomenada Europa League. I aquesta, serà la vençuda, segur! Afinem les veus, que estem a un pas de la glòria.
L'home, assegut dues butaques enllà, mirava l'estadi com qui mira l'infinit. "Ja començava a pensar que no tornaria a viure'n una altra" - va dir, girant-se cap a mi - . Tot i la seva edat, el seu esguard desprenia la joia d'un nen la nit de reis. Els jugadors d'ambdós equips, camí del cercle central, vorejaven la preuada copa sense gosar mirar-la. La cridòria va ser absolutament espectacular i eixordadora. Vaig mirar-me la pell per assegurar-me que aquella sensació que recorria tot el cos era certa, que tenia els pèls eriçats, que no era el somni repetitiu que tants cops s'havia repetit. I la primera llàgrima va vessar-se en veure la magnitud d'una grada tenyida de colors blancs i blaus.
Vaig veure pares, mares, fills, filles, avis, àvies, nebots, cosins, tots, uns experimentats i altres en bolquers pel que fa a vivències finalistes, que semblaven posseïts per un optimisme intrínsec a la condició perica, onejant banderes al vent, fent girar bufandes i responent amb devoció cada nom que l’speaker perico deia en cantar l’alineació.
Poc després del xiulet inicial, l'ambient va semblar calmar-se una mica. Una calma tensa, enmascarada per la cridòria dels elements més actius d'ambdues aficions. Ja no hi havia volta enrera: era caixa o faixa, glòria o desfeta total. El partit començava igualat: els equips es mesuraven les forces, amb anades i vingudes intermitents, sense ensurts.
Però tot va semblar torçar-se quan al minut 25, ens quedàvem amb un jugador menys per una rigorosa expulsió. L'afició, molt molesta, enlloc d'enfonsar-se, va seguir animant amb més força que mai. I arribava una batzegada d'eufòria en forma de gol del nostre davanter, just abans del descans. La gent es mirava, apretava els punys i respirava. Vaig aprofitar el descans per aixecar-me i caminar una mica. Volia intentar tornar a la realitat per uns moments, asserenar la meva ànima, car la nit es prometia intensa i llarga. De tornada, l'home que havia ocupat el meu lloc parlava pel mòbil, gesticulant animadament. Semblava narrar, qui sap si a algun nét, com havia arribat el primer gol.
A l’inici de la segona part, al primer minut, va arribar el gerro d’aigua freda. L’empat del Leverkusen. Però, vist ara, potser va ser la clau. L’afició es multiplicà. La cridòria va ser espectacular, tant, que els nostres jugadors van quedar bocabadats. Ells apretaven, però erem moltes ànimes defensant, donant forces, intimidant el rival. Tot i l'expulsió de la primera part, hi havia efectivament un equilibri de forces dins el rectangle de joc. Va ser la primera vegada que vaig creure en l'existència del "12è jugador". Quina passada! 30.000 periquitos piulant amb un mateix objectiu: acabar amb el malson de les anteriors finals europees perdudes...
De sobte, vaig obrir els ulls. Em trobava en una sala d'espera, i pel que sembla, m'havia adormit. Després d'uns instants de desorientació, vaig mirar la portada d'un dels diaris que jeien damunt la taula: "L'Espanyol venç el Barça i guanya la seva 3a Champions".- Menys mal que he tornat del passat! Només ha estat un malson!
(Barcelona, 2025)
Filtres:
- Tots a l'estadi: En directe, molt millor
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
Ens fa il·lusió (i el jurat ho tindrà molt en compte) que els relats d'aquest concurs reflecteixin l'experiència de viure els partits des de la grada com la millor manera de ser perico. Visca l'Espanyol!
