Tancats al museu! Nit Lab MAC 2018

Bases concurs

Queden: 0 dies

Queden: 0 torns

Portem: 8 de 8 torns

Torns saltats: 0 torns

Data límit: 19/11/2018

Li toca a: -

Per bruixa i metzinera

Si vols compartir aquest relat...   

Potser no era bona idea tancar-nos al Museu de nit, amb aquella exposició sobre bruixeria. Alguns creien que les bruixes eren éssers infernals; d'altres es compadien d'aquelles dones injustament perseguides i cremades. En plena nit, vam sentir una finestra que es trencava i passes a la sala de baix. Un de nosaltres va murmurar: «Busquen venjança!».
Aquella nit, cinc amics ens havíem reunit per donar un volt. Després de caminar una estona, en passar per davant del museu Ibèric del poble, un de nosaltres va proposar entrar-hi d'amagat, sense tenir en compte la fatídica coincidència que aquell dia era la nit de Tots Sants. Un cop estàvem tots dins, la porta de vidre es va tancar sobtadament. El grinyol de la porta ens va evocar el crit esglaiador d'algú agonitzant mentre és torturat sense pietat. Vaig sentir un calfred en pensar que ningú havia pogut tancar el museu i em va donar la sensació que alguna cosa desconeguda intentava advertir-nos del horrible final que ens esperava. Tot i això, vam ignorar el senyal i vam pujar les escales.
Havíem estat al museu en una visita escolar no feia gaire, i recordàvem la sala de dalt plena de llum. Però la vam trobar, és clar, sumida en una densa foscor que només venien a trencar les lluïssors ataronjades i vacil·lants dels llums de seguretat que marcaven l'espai, insinuant sense mostrar. En la foscor, ressonava encara l'eco del grinyol.
El grup es va anar dispersant i em vaig distreure mirant el meu reflex en una finestra. Inesperadament, la meva silueta va ser substituïda per la forma d'una dona que semblava intentar trencar el vidre. En aquell instant vam sentir passes i un vidre esmicolant-se al pis d'abaix. Vaig baixar ràpidament les escales, trobant el cos inert del meu amic. Tenia vidres incrustats i un bassal de sang l'envoltava. Irònicament, aquesta macabra mort no em va produir dolor ni tristesa, sinó que em va envair un profund sentiment de satisfacció. Em va semblar que aquells pensaments no eren meus; provenien del meu jo més intern. Les meves divagacions van ser interrompudes per una veu que cridava auxili.
Vaig guiar-me pel so del clamor entre la foscor. Una fúria assassina es va apoderar de mi i, inexplicablement, em vaig veure recitant versos en una llengua arcaica que desconeixia mentre em dirigia cap als xiscles. Tenia els meus amics al davant. Es cremaven. L'edifici sencer desapareixia entre les flames. Vaig sortir del museu corrent, confús. Mentre corria en direcció al cementiri, vaig acabar de comprendre el que havia passat i per què. Havia estat jo qui havia matat els meus amics. Alguna cosa al meu interior cridava mort i assassinat. Alguna cosa al meu interior cridava odi i venjança. Jo era la reencarnació de la darrera dona morta per bruixa i metzinera. Jo era la venjança.
Aquell dia vaig acabar amb les vides dels meus companys. Jo vaig morir entre la calor asfixiant de la foguera, condemnada per bruixa i metzinera. Però prendré represàlies amb la sang i les ànimes de les meves víctimes. No dubtaré en matar i torturar per retornar el meu sofriment a la humanitat. Per bruixa i metzinera les flames us atraparan.

El concurs s´ha acabat!

Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies