Tancats al museu! Nit Lab MAC 2018

Bases concurs

Queden: 0 dies

Queden: 0 torns

Portem: 8 de 8 torns

Torns saltats: 0 torns

Data límit: 19/11/2018

Li toca a: -

El record de l'aquelarre

Si vols compartir aquest relat...   

Potser no era bona idea tancar-nos al Museu de nit, amb aquella exposició sobre bruixeria. Alguns creien que les bruixes eren éssers infernals; d'altres es compadien d'aquelles dones injustament perseguides i cremades. En plena nit, vam sentir una finestra que es trencava i passes a la sala de baix. Un de nosaltres va murmurar: «Busquen venjança!».
Aleshores la Laura va proposar baixar a investigar sobre el que haviem escoltat. A la majoria no els feia molta gràcia l'idea, de manera que només vam baixar l'Aina, la Laura, l'Alejandra i jo, i la resta es va quedar esperant la nostra tornada. Veritablement teníem curiositat, però a la vegada la por recorría el nostre interior.
Baixàvem les escales procurant no fer soroll. A mesura que avançàvem el soroll de les passes desconegudes anava augmentant. Tot era fosc, però de sobte un feix de llum avermellada va captar la nostra atenció. Ens vam acostar i ens vam amagar sigilosament al veure el que estava passant a aquella sala. No donàvem crèdit.
Un grup de senyores d'aparença deixada i vestides amb draps foscos, que les cobrien fins als turmells, estaven reunides formant un cercle, al voltant d'una figura abstracta, amb una silueta semblant al cos d'un home amb una mena de banyes. Si estiguèssim en una pel·lícula, deduïriem que es tracta de satán. La cosa era que no estàvem en cap cinema. Al terra de la sala, havien pintat un cercle que tenia inscrit un estel de cinc puntes. La llum vermella arrencava reflexos viscosos d'allò que podria semblar pintura i també hauria pogut ser sang. Les dones es movien al voltant del cercle, i la figura diabòlica ocupava el centre de l'estrella. Una mena de càntic sord va començar a sonar arreu. 
Els quatre ens miràvem sense saber què collons estava passant. En aquell moment de tanta tensió, a l'Aina li va sonar el telèfon; les bruixes es van girar de cop, de sobte l'Aina va sortit del seu amagatall, però els demès vam seguir resguardats darrere d'aquell armari de fusta antiga. Mai havia vist l'Aina tan espantada.
 Es van apropar a ella, i no tenien cara de bones amistats. L'Aina va començar a cridar i la resta de companys que no havien vingut es van alertar, i van baixar d'inmediat. L'escàndol que s'havia format en un tres i no res era surrealista, però s'ens havia escapat un detall. On era aquella figura abstracte què haviem vist anteriorment?
Les bruixes van començar a recitar unes paraules en una llengua que no enteniem. En mig de la nostre incertesa, totes les bruixes van desaparèixer de la sala. No enteniem res del que acabava de passar, però quan crèiem que el malson havia acabat, es va trencar el silenci amb la tornada d'aquell ésser desaparegut. El llum vermell perfilava la seva figura ominosa. Vam comprendre que les bruixes havien pogut a la fi completar la invocació interrompuda segles enrere. El Gran Mascle Cabró havia aparegut a la fi al cercle del pentagrama i la seva fúria venjativa estava a punt d'abocar-se damunt el món. Nosaltres seríem, és clar, les seves primeres víctimes.

El concurs s´ha acabat!

Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies