Tancats al museu! Nit Lab MAC 2018

Bases concurs

Queden: 0 dies

Queden: 0 torns

Portem: 8 de 8 torns

Torns saltats: 0 torns

Data límit: 19/11/2018

Li toca a: -

Venjança!

Si vols compartir aquest relat...   

Potser no era bona idea tancar-nos al Museu de nit, amb aquella exposició sobre bruixeria. Alguns creien que les bruixes eren éssers infernals; d'altres es compadien d'aquelles dones injustament perseguides i cremades. En plena nit, vam sentir una finestra que es trencava i passes a la sala de baix. Un de nosaltres va murmurar: «Busquen venjança!».
Recordo correr cap a la porta i trobar-nos els cinc a una petita sala. No hi havia cap entrada de llum externa amb excepció de bombetes que despresprenien una llum tènua. El soroll del pany tancant-se va alarmar a la més petita i innocent del grup, la Jana.
—Nois, no podem sortir!

Ningú va tenir temps de contestar que les llums ja s'havien apagat.
 Sorolls estridents sonaven al voltant nostre. Buscava desesperadament els rínxols d'en Jordi, hem sentia perduda.
Al encendre's els llums, la Queralt havia deseparegut. En Lluc, que era molt observador, va adonar-se compte que un parell de peces de plom havien aparegut en un racó de la sala. Al costat, escrit : Esteve Lladó.
 Es van obrir les portes, el que no sabiem era que aquesta seria la última nit junts.
L'única sortida era fugir. Mentre corriem pel passadís, escoltavem les gotes repicar a les finestres, de cop la Jana, va parar i va captar la presència d'un gat negre. Tots vam girar el cap buscant-lo amb la mirada, quan un llamp ens va enlluernar.

Quan els ulls se'ns van tornar a acostumar a la foscor, vam descobrir una torxa clavada a l'ull dret de l'estàtua que presidia la sala. Algú, sobre el pit, havia escrit un nom: Esteve Gauges. Estremits, vam veure aleshores que la Jana havia desaparegut. Mil corredisses lleus de petjades de gats van sonar a l'escala. Vam tornar allà i vam descobrir que un nou quadre s'exhivia a la paret. Pintada hi havia una cabra emportant-se a dues figures humanes. Al Jordi se li va glaçar la sang al reconèixer els rostres nostres dues amigues. Un cop molt fort provinent del sostre va captar la meva atenció.
—És en Jordi!—va cridar en Lluc, al veure al nostre amic al quadre.

Vam buscar arreu de la sala sense èxit. En Jordi era el tercer desaparegut. Una corda ocupava el lloc del quadre anterior junt amb un altre nom escrit: Ferran Lavandeira. Al Lluc se li va encendre la bombeta:
—Escolta,Carla,t'has fixat en la coincidència dels cognoms dels escrits amb els nostres amics?

Jo, a punt de patir un atac de pànic,
 vaig assentir com a resposta.
—També és curiós, els elements que apareixen, eren elements que en el passat s'utilitzaven per matar bruixes. Busquen venjança!

Una ràfaga de vent va creuar la sala, junt amb una veu que xiuxiujeva:
—Tant astut com els teu rebesavi.

I aquell va ser l'últim moment que vaig compartir amb ell.

Perquè, mentre fugia d'aquella casa maleïda, alguna cosa dins meu, una amagada veu de la sang em va dir que jo havia sobreviscut per ser rebesnéta de bruixa. D'una d'aquelles bruixes que els rebesavis dels meus amics havien matat tant de temps enrere. D'una d'aquelles bruixes que aquella nit havien tastat a la fi el gust de la venjança.

El concurs s´ha acabat!

Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies