Tancats al museu! Nit Lab MAC 2016

Bases concurs

Queden: 0 dies

Queden: 0 torns

Portem: 8 de 8 torns

Torns saltats: 0 torns

Data límit: 21/11/2016

Li toca a: -

Inspiració zombi

Si vols compartir aquest relat...   

Ja els ho havien avisat. Fer una exposició sobre zombis per Tots Sants semblava una bona idea, però fer-la coincidir amb la nit en què estava previst “Tancats al museu” era molt imprudent. I allà en tenien les conseqüències: aquell cadàver que jeia a l’escala amb el cap obert i, el que era pitjor, amb aquell cartell al coll: “ES POT MATAR QUI JA ÉS MORT?”
Immediatament després de trobar-se el cadàver, van sortir corrents a avisar la policia, però sí, efectivament, estaven tancats. Tancats al museu. Literal. Tan literal com el cadàver que jeia a terra, amb la sang cobrint-li els ulls, sense llum, sense vida. Tan literal com que les persones no moren fins que son oblidades. Però l'oblit, és inevitable. Es van adonar que per sobreviure a aquella nit havien de tenir èxit en dues fugides. La primera, és clar, fugir d'aquell edifici completament tancat. La segona, comprendre el que de debò havia passat amb aquella persona morta, què passaria amb ella a partir d'aleshores. Perquè podien fugir del museu, però no podien fugir d'ells mateixos.
El següent que van intentar va ser trucar a la policia, però sospitosament, la senyal telefònica estava tallada. Seguidament van anar a la saleta on, insospitadament es van trobar al cadàver, sorpresos; i també, amb ganes de vomitar. Un cop es van tranquil·litzar van fixar-se en que el zombi portava un altre cartell al coll: "INTENTEU-HO, MATEU-ME"
Atabalats i amb unes ganes desesperades de tornar casa, van anar a la sala contigua. Quan de sobte van sentir un estrèpit provinent de la sala anterior van començar a còrrer sense sentit. La seva reacció més immediata va ser fugir d'aquell soroll sobtat però, al no sentir rés més, la curiositat va guanyar la batalla. Atemorits, van apropar-se a la sala que havien abandonat anteriorment, i, amb precaució i desconfiança, van entrar-hi. I no s'hi van trobar res de nou, tot el contrari: però repetidament, la presència del zombi era nul·la. Encara més atabalats, no sabien si tenien més por de que es mogués, o que l'haguessin mogut. Havien begut oli. Van comprendre que havia arribat el moment d'actuar. Havien de fer alguna cosa per sobreviure a la nit. Van decidir que cercarien sistemàticament una sortida, però que tornarien de tant en tant a la sala on havien trobat el mort. Però, just quan van girar l'esquena al cadàver, un lleuger estremiment el va agitar. De nou.
Aquest moviment inesperat els va sobtar exageradament, la meitat van cridar fins que es van quedar sense forces i l'altra meitat es van posar a córrer quals desesperats fugint d'una estampida. Encara que es van tranquil·litzar ràpidament, l'espasme no els va deixar perplexos, havien de trobar una manera ràpida de sortir d'aquell maleït museu. 
Fugir, escapar d'aquell infern anomenat museu.Tic-tac. Tic-tac. El temps semblava aturat per moments. La porta era l'únic objectiu possible per les ments turmentades. En arribar, alguna cosa no quadrava. Van trobar la més esgarrifosa imatge. Un braç agafant el següent cartell: "EL JOC NO HA ACABAT".

El concurs s´ha acabat!

Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies