Un detall sense importància
Si vols compartir aquest relat...
Com cada matí, la Virgínia va entrar al tram i va saludar el conductor.
—Avui no sortiràs on vulguis —li va dir ell—. Avui decideix la màquina.
La Virgínia va somriure, pensant que feia broma. Però un home de la primera fila, amb els ulls humits, es va girar:
—Jo no puc sortir fins que torni a la parada on he entrat.
La màquina esperava que la Virgínia piqués. I… Clic. La Virgínia va quedar-se pensativa, amb una sensació estranya. Va sentir que alguna cosa començava i va adonar-se'n que aquell dia no faria el camí de sempre. Pot ser, aquell clic estava a punt de canviar-li la vida. Si més no, la rutina ja no feia la mateixa olor, com si alguna cosa l’esperés.
Una veueta infantil va trencar aquest fil de pensaments.
—Senyora, senyora, vostè surt a la tele, oi? La de les notícies! Sap com podem tornar a l'Auditori? El tram no hi ha parat!
A banda d'una fiblada al seu ego (senyora, jo?), va notar la mirada inquisitiva i expectant d'uns ulls grans i foscos sobre els seus.
—Caram, quina vista, sí que sóc la de les notícies! I la veritat és que no tinc ni idea de com podem tornar-hi— li va respondre la Virgínia —Com és que hi vols anar?
—És que la mare ha baixat allà, però, quan jo anava a sortir, les portes s'han tancat de sobte. He pensat que després tornaríem a passar-hi, però llavors no hi ha parat.
Un home, al fons, es va aixecar i va estendre un drapet al seient amb cerimònia.
---Bé, jo puc oferir el meu esmorzar ---va dir. Pa i truita.
Altres passatgers s'hi van apropar.
---Jo avui porto embotit ---va dir una dona. Un noi hi va deixar fruita i xocolata.
—Ens faltaria un vi… —va dir algú altre.
La nena li va agafar la mà. La Virgínia va quedar-se de pasta de moniato. Sempre havia imaginat una mà petita agafada a la seva i ara no sabia com actuar.
—Tranquil·la, segur que el conductor t’ajuda.— va dissimular ella —Podria donar-nos més informació de què carai està passant?
L’home de la primera fila es va tornar a girar:
—La informació és vostè qui la dona, senyora!
—Jo? Disculpi, però avui no treballo, he agafat el tram per anar al centre i passejar una mica, però precisament avui, havia de ser avui, es veu que és el dia dels experiments i aquí hi som tots, esperant que la màquina decideixi on hem d'anar!
La nena la va mirar de reüll, li va deixar anar la mà i va dir: —ets més simpàtica a la tele!
La Virginia va sentir de nou una fiblada al cor i va notar la mirada desafiant de tots els passatgers excepte la d'una adolescent exquisidament maquillada que havia estat tota l'estona impassible mirant el mòbil. De sobte, va alçar la vista, li va somriure i va dir:
—Deixeu-la, ella és una més i està dins el joc com tots nosaltres.
El noi de la fruita va aixecar un dit per dir:
—Això és ben cert :estem tots en el mateix sac…L'enemic és la màquina i ens té agafats pels pebrots.—Es va girar cap a la noia del mòbil i va proposar:
—Va, penja una foto de grup amb la Virgínia al mig i escriu :<< Qui coneix la màquina del tramvia?>>.A veure si surt algun boig amb informació. La noia, coneguda influencer d’instagram, va treure un mirall per retocar-se el maquillatge. Tot seguit es va dirigir al centre del vagó i va donar ordres a tots per col·locar-se per la selfie com una autèntica professional.
—Au va, a la de tres digueu tots click — va dir —. Una, dues, tres…
—Click! —van fer tots a l’uníson.
Però la fotografia no els va agradar: la nena petita havia esternudat i havia sortit amb els ulls tancats.
—Repetim —va dir la influencer.
Click!
Ara el noi de la fruita li feia banyes amb dos plàtans a l'home dels ulls humits.
—Repetim!
Click!
A la tercera va anar bé. La Virgínia i la noia, que tenien una imatge pública a cuidar, van donar el vistiplau.
El mòbil de la influencer va vibrar.
—Ja hi ha respostes! Mireu!
A la pantalla s’hi acumulaven desenes de fotos d’altres tramvies aturats, plens de passatgers fent-se selfies. I un comentari que es repetia “Us heu adonat del detall?". La Virgínia va acostar-se a la pantalla i, de sobte, va entendre què volia dir... en totes les fotos hi sortia ella! Va fer uns ulls com unes taronges. Tornava a ser el dia dels innocents i no se n'havia adonat?
—Veiam, calma que m'està pujant la pressió. Només em faltava haver deixat els sucres, els lactis, el gluten, els hidrats i l'orxata la mateixa setmana. Coi de pressió estètica! Qui són, aquestes? I aquests perrucots? Ja es veu que no són rínxols naturals! L'home de la primera fila va dir:
–No ens estaràs prenent el pèl per poder donar una notícia bomba al telenotícies?
–Només faltaria! Jo estic aquí tancada amb vosaltres!
–Us heu fixat en un detall? Totes les fotos indiquen la darrera parada que han passat: Selva de Mar, Gorg, Marina, Espronceda... totes pertanyen a les línies del Trambesòs! Un murmuri es va escampar pel vagó.
—Si a totes les fotos surt ella… —va dir l'home dels ulls humits—. potser estem atrapats per culpa seva.
La nena va fer un pas enrere i va dir amb por:
—Qui ets?
El noi de la fruita va assenyalar-la amb un plàtan:
—Segur que és una humana?
La influencer, encantada, ja gravava:
—Amics, moment tensió al tram.
Tot i la mirada desafiant dels passatgers, la Virgínia s’hi va posar bé.
—Explica’ns. Què passa avui? Va, va! Virgínia, que tot Barcelona t’està veient!
La influencer no se n’havia adonat, però… Virgínia?—va pensar ella— Poques persones saben el meu nom real.
Tot d’una, la màquina va fer ressuscitar els seus altaveus:
Propera parada…
La Mina.
Tothom van cridar: - la Mina?
La influencer es va aixecar i es va dirigir als passagers com si anès a fer el dircurs de la seva vida: - a veure people, això és un detall sense importància, ja fa estona que anem sense rumb!
La Virginia va deixar anar un sospir que era una barreja entre no puc més i necessito posar llum a la foscor. De sobte es va notar un sotrac dins el tram i la nena va caure damunt la Virginia.
-Què ha passat?, digué la petita mirant sorpresa a la Virginia.
La Virginia va aixecar el cap i va veure de nou la influencer gravant:
-Mireu, mireu!, tenim un altre tram enganxat al nostre, ara som dos en un!
El que faltava....va pensar la Virginia.
Patapam!,de nou, cinc vegades més.
Els pasatgers van girar el cap per mirar d'on venien els sorolls.
Mentre la majoria corria cap al final del tram, el noi de la fruita i la senyora de l'embutit es van mirar uns segons i van anar cap al conductor:
—Estigui amatent. Nosaltres ens encarreguem de la música.
Amb l'enrenou la influencer ni se'n va adonar. A la Mina s’hi aplegava una munió. L'orquestra tocava, dirigida pel noi de la fruita i la dona de l'embotit. Les falses Virgínies ballaven la conga amb els passatgers. Un cartell anunciava: Feliços 40, Virgínia!
40? Ni de conya!, va pensar la Virgínia.
La nena,de la mà de la mare retrobada, la mirava emocionada. A ella li hauria de dir la veritat. Es van entretenir mirant com es gravava la influenceer; les xarxes petaven!
La nena va alçar el cap:
—Virgínia, ajup-te, que et vull preguntar una cosa.
—Què vols, bonica?
La petita li va dir, fluixet, a l'orella:
—Oi que de veritat no et dius Virgínia?
—No, em dic Mina. I no faig 40 anys, sinó 39!
—Un altre detall sense importància! —reblà la nena.
Filtres:
- El tramvia, un element més de la narració:
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
Cal tenir en compte que el tramvia ha de ser, de forma directa o indirecta, un element integrat en els relats. Gràcies.
