Si vols compartir aquest relat...
Va ser aquella nit, quan vam trobar la porta secreta al segon soterrani que ningú havia descobert abans. Allà hi havia unes escales que baixaven i un passadís connectat únicament al que semblava la porta d'una diminuta cel·la. El més curiós és que, darrere dels barrots i el cadenat tancat amb clau, allà estès enmig del terra, només hi havia el vestit d'arlequí. La clau estava posada al pany, i no vam poder resistir-nos-hi.
Per entendre-ho ens remontem al segle XVII, quan en Felippo encara era un nen. Com qualsevol infant d'aquella època de família humil, va haver de començar a treballar aviat per portar diners a casa. La seva afició era fer riure la gent i gràcies als diners estalviats va conseguir comprar-se un vestit d'arlequí i demanà sol·licitud al circ local. Dies després va començar a treballar, el seu talent innat era evident. Aquest fet va provocar la incomoditat dels seus companys, demanant l'acomiadament d'en Felippo a l'amo. Finalment el va fer fora, quedant-se amb el vestit que tant li havia costat aconseguir. D'aquesta manera es va trencar la bona relació que tenia en Felippo amb el seu vestit.
A partir d'aquest moment, el vestit va començar a buscar venjança. El seu objectiu era matar a tots els companys i a l'amo. Persona que es posés el vestit, li succeïa alguna cosa, alguna desgracia, fins que va començar a cobrar-se vides. El primer mort va ser un arlequí, al qual li va donar un atac de cor en plena actuació. Ningú va sospitar res del vestit. Però si del Felippo, i l'amo va pagar perquè el fiquessin a la presó i allà va morir al cap de poc.
Ell va dir que no havia fet res, de fet, ja treballava a un altre lloc. Ningú sospitava que realment, el perill era dins el vestit, que havia pres consciència i volia tornar al seu veritable amo.
La següent víctima va caure presa del vestit poc temps després. En aquest cas va ser el malabarista, que just abans de sortir a l'escenari va sentir uns cascavells, els quals el van portar a un bagul on es trobava el vestit d'en Felippo. Només veure'l va tenir la necessitat incontrolable de posar-se'l i així ho va fer, sentenciant-se a morir.
El número de víctimes mortals no feia més que augmentar i totes escoltaven els cascavells que les portava fins al vestit amb el qual morien. Això provocà que la resta de treballadors abandonessin el circ. L'amo va adonar-se que tots els cadàvers portaven el vestit d'arlequí d'en Felippo, sospitant de que la vestimenta fos la responsable.
El propietari del circ, va començar a escoltar uns sons de cascavells, al principi no li va prestar gaire atenció, però van anar passant els dies i seguia escoltant-los, aleshores va decidir seguir-los i el va portar fins al vestit. Va tenir tentació de posar-s'ho, però va recordar que era el culpable dels assassinats i va conseguir resistir-hi. Amb totes les seves forces va agafar el vestit i se'l va endur a casa seva, on el va tancar a un segon soterrani que hi havia darrere una porta secreta i el va tancar en una cel·la. Des d'aleshores va continuar amb la seva vida, i abans de morir va fer un testament explicant tota la història i demanant que no es baixés al segon soterrani. I aquí ens trobem ara, amb aquesta llarga carta de l'amo del circ enganxada a la porta on va ficar el vestit. I jo la veritat, no sé si creure el que estic llegint, que semblen una col·lecció de bajanades d'un boig, o entrar i posar-me aquest vestit, que sembla molt còmode, i a més, fa un sorollet molt divertit. Gaire-bé com si em crides. Estava a punt de travessar la cel·la atret per uns cascavells, però el meu instint m'ho va impedir. Vaig esperar als meus germans per entrar tots tres junts a la nit. Al arribar vam baixar al soterrani, on només hi havia el vestit d'arlequí. La clau estava posada al pany, i no vam poder resistir-nos-hi.
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
