La meva dona i jo fèiem horaris molt diferents. Per això em va estranyar trobar-la al tramvia, aquell vespre d'hivern.
—Amor meu! Quina sorpresa! —vaig dir, excitat.
Freda com el gel, em va mirar i va respondre:
—Ix nyi tzut.
Arribàvem a una parada que no era la nostra. Per alguna raó, ella va baixar allà.
En un rampell, la vaig seguir.
La meva dona i jo fèiem horaris molt diferents. Per això em va estranyar trobar-la al tramvia, aquell vespre d’hivern.
—Amor meu! Quina sorpresa! —vaig dir, excitat.
Freda com el gel, em va mirar i va respondre:
—Ix nyi tzut.
Arribàvem a una parada que no era la nostra. Per alguna raó, ella va baixar allà.
En un rampell, la vaig seguir.
La meva dona i jo fèiem horaris molt diferents. Per això em va estranyar trobar-la al tramvia, aquell vespre d'hivern.
—Amor meu! Quina sorpresa! —vaig dir, excitat.
Freda com el gel, em va mirar i va respondre:
—Ix nyi tzut.
Arribàvem a una parada que no era la nostra. Per alguna raó, ella va baixar allà.
En un rampell, la vaig seguir.
“L’Associació de Guionistes del món convoca reunió avui a les 22 h en aquest mateix tramvia. Ordre del dia: Valoració de la feina dels becaris que van crear el guió de l’any 2020. Calia una pandèmia mundial? Votacions. Guió del trienni 2021-2023. Pluja d’idees.”
Això deia la nota que vaig trobar-me, per casualitat, sota el meu seient. Eren les 21.55 h.
“L'associació Guionistes del món convoca reunió avui a les 22 h en aquest mateix tramvia. Ordre del dia: Valoració de la feina dels becaris que van crear el guió de l'any 2020. Calia una pandèmia mundial? Votacions. Guió del trienni 2021-2023. Pluja d'idees.”
Això deia la nota que vaig trobar-me, per casualitat, sota el meu seient. Eren les 21.55 h.
“L’Associació de Guionistes del món convoca reunió avui a les 22 h en aquest mateix tramvia. Ordre del dia: Valoració de la feina dels becaris que van crear el guió de l’any 2020. Calia una pandèmia mundial? Votacions. Guió del trienni 2021-2023. Pluja d’idees.”
Això deia la nota que vaig trobar-me, per casualitat, sota el meu seient. Eren les 21.55 h.
Em vaig despertar amb la frenada del TRAM. Estava en una estació subterrània i fosca. M'havia passat de parada? Estava sol dins del tramvia. Quan vaig mirar l'exterior em vaig estranyar en veure el nom de l'estació: Entremons. I una cosa al·lucinant: una estranya persona sense cara i de tres metres d’alçada esperava a l'andana. De l'espant, vaig córrer fins a la cabina del conductor per advertir-li que no obrís les portes…
Em vaig despertar amb la frenada del TRAM. Estava en una estació subterrània i fosca. M'havia passat de parada? Estava sol dins del tramvia. Quan vaig mirar l'exterior em vaig estranyar en veure el nom de l'estació: Entremons. I una cosa al·lucinant: una estranya persona sense cara i de tres metres d’alçada esperava a l'andana. De l'espant, vaig córrer fins a la cabina del conductor per advertir-li que no obrís les portes…
Em vaig despertar amb la frenada del TRAM. Estava en una estació subterrània i fosca. M'havia passat de parada? Estava sol dins del tramvia. Quan vaig mirar l'exterior em vaig estranyar en veure el nom de l'estació: Entremons. I una cosa al·lucinant: una estranya persona sense cara i de tres metres d’alçada esperava a l'andana. De l'espant, vaig córrer fins a la cabina del conductor per advertir-li que no obrís les portes…
Feia vint minuts que no en passava cap, però s’han començat a impacientar de debò quan la pantalla que anuncia el temps d’espera s’ha apagat de cop i volta. Jo m’he quedat on era, a l’extrem de la parada, admirant les seves expansions histèriques, també prenent notes obsessivament. Si sabessin que és culpa meva, serien capaços de linxar-me.
Feia vint minuts que no en passava cap, però s’han començat a impacientar de debò quan la pantalla que anuncia el temps d’espera s’ha apagat de cop i volta. Jo m’he quedat on era, a l’extrem de la parada, admirant les seves expansions histèriques, també prenent notes obsessivament. Si sabessin que és culpa meva, serien capaços de linxar-me.
Feia vint minuts que no en passava cap, però s’han començat a impacientar de debò quan la pantalla que anuncia el temps d’espera s’ha apagat de cop i volta. Jo m’he quedat on era, a l’extrem de la parada, admirant les seves expansions histèriques, també prenent notes obsessivament. Si sabessin que és culpa meva, serien capaços de linxar-me.
Després d’hores conduint, sota el sol, per la plana deserta, el xofer vestit de negre frenà, aturà el tramvia, s’aixecà —flac, altíssim— i es va treure la gorra.
—Agnòstics? Ateus? —va dir.
Una jove alçà, tímida, el braç.
—Baixi aquí —feu el conductor assenyalant, a uns tres-cents metres, una caragola immensa, de la grandària d’una catedral.
Després d’hores conduint, sota el sol, per la plana deserta, el xofer vestit de negre frenà, aturà el tramvia, s’aixecà —flac, altíssim— i es va treure la gorra.
—Agnòstics? Ateus? —va dir.
Una jove alçà, tímida, el braç.
—Baixi aquí —feu el conductor assenyalant, a uns tres-cents metres, una caragola immensa, de la grandària d’una catedral.
Després d’hores conduint, sota el sol, per la plana deserta, el xofer vestit de negre frenà, aturà el tramvia, s’aixecà —flac, altíssim— i es va treure la gorra.
—Agnòstics? Ateus? —va dir.
Una jove alçà, tímida, el braç.
—Baixi aquí —feu el conductor assenyalant, a uns tres-cents metres, una caragola immensa, de la grandària d’una catedral.