Nou corxeres amb la nota “si”: si-si-si-si-si-si-si-si-si. El so que avisa del tancament de portes del tramvia. Passava per allà, l’ha sentit, i d’una revolada, sense saber per què, hi ha entrat. No ho pensava fer. Estava anant, a peu, a la botiga d’esports de l’Illa, a comprar una pala de pàdel. Ni tan sols té bitllet, ni sap quin bitllet li cal. Per què hi ha entrat?
Nou corxeres amb la nota “si”: si-si-si-si-si-si-si-si-si. El so que avisa del tancament de portes del tramvia. Passava per allà, l’ha sentit, i d’una revolada, sense saber per què, hi ha entrat. No ho pensava fer. Estava anant, a peu, a la botiga d’esports de l’Illa, a comprar una pala de pàdel. Ni tan sols té bitllet, ni sap quin bitllet li cal. Per què hi ha entrat?
Nou corxeres amb la nota “si”: si-si-si-si-si-si-si-si-si. El so que avisa del tancament de portes del tramvia. Passava per allà, l’ha sentit, i d’una revolada, sense saber per què, hi ha entrat. No ho pensava fer. Estava anant, a peu, a la botiga d’esports de l’Illa, a comprar una pala de pàdel. Ni tan sols té bitllet, ni sap quin bitllet li cal. Per què hi ha entrat?
L'home que acabava d'entrar al tramvia cridava l'atenció. Portava els cabells exageradament llargs i duia un guant vermell a la mà dreta. El tramvia era ple de seients buits, però va anar directament a asseure's al costat del Quim. Va sospirar, es va girar cap a ell, i mirant-se'l amb cara de desaprovació li va dir: "Fas pena, Walter".
L'home que acabava d'entrar al tramvia cridava l'atenció. Portava els cabells exageradament llargs i duia un guant vermell a la mà dreta. El tramvia era ple de seients buits, però va anar directament a asseure's al costat del Quim. Va sospirar, es va girar cap a ell, i mirant-se'l amb cara de desaprovació li va dir: "Fas pena, Walter".
L'home que acabava d'entrar al tramvia cridava l'atenció. Portava els cabells exageradament llargs i duia un guant vermell a la mà dreta. El tramvia era ple de seients buits, però va anar directament a asseure's al costat del Quim. Va sospirar, es va girar cap a ell, i mirant-se'l amb cara de desaprovació li va dir: "Fas pena, Walter".
Quant feia que mirava per la finestra sense veure res? El cap a Can Pistraus i la veu que anunciava propera parada: La Sardana. Hòstia, qui ho hagués dit, tota aquella gentada empenyent-se per sortir. Per fotografiar la plaça de la Sardana. Qui ho hagués dit, abans del llibre. Abans de la pel·li. Abans dels Oscars.
Quant feia que mirava per la finestra sense veure res? El cap a Can Pistraus i la veu que anunciava propera parada: La Sardana. Hòstia, qui ho hagués dit, tota aquella gentada empenyent-se per sortir. Per fotografiar la plaça de la Sardana. Qui ho hagués dit, abans del llibre. Abans de la pel·li. Abans dels Oscars.
Quant feia que mirava per la finestra sense veure res? El cap a Can Pistraus i la veu que anunciava propera parada: La Sardana. Hòstia, qui ho hagués dit, tota aquella gentada empenyent-se per sortir. Per fotografiar la plaça de la Sardana. Qui ho hagués dit, abans del llibre. Abans de la pel·li. Abans dels Oscars.
La parada de Glòries del TRAM és la més freqüentada, menys de nit, quan la solitud humana i els edificis gegants recreen un ambient fantasmal i futurista.
En Jan va seguir les instruccions: a les 04.04 hores del 24 de juny es va plantar a la marquesina, sol. Va posar una mà al vidre i va xiuxiuejar "nosocjo". El vidre es va obrir, hi va entrar i va desaparèixer.
La parada de Glòries del TRAM és la més freqüentada, menys de nit, quan la solitud humana i els edificis gegants recreen un ambient fantasmal i futurista.
En Jan va seguir les instruccions: a les 04.04 hores del 24 de juny es va plantar a la marquesina, sol. Va posar una mà al vidre i va xiuxiuejar "nosocjo". El vidre es va obrir, hi va entrar i va desaparèixer.
La parada de Glòries del TRAM és la més freqüentada, menys de nit, quan la solitud humana i els edificis gegants recreen un ambient fantasmal i futurista.
En Jan va seguir les instruccions: a les 04.04 hores del 24 de juny es va plantar a la marquesina, sol. Va posar una mà al vidre i va xiuxiuejar "nosocjo". El vidre es va obrir, hi va entrar i va desaparèixer
Acomiadar-se de la mare la mateixa setmana que el pis de dalt s’ha convertit en un Airbnb, és difícil. En Jaume plora al tramvia abraçat a la seva herència. Una capseta de fusta on hi diu: La pots obrir només si saps què fer i què dir. De sobte, un grup de turistes exaltats xoquen amb ell i sent un crec. Tot de follets pugen pels braços d’en Jaume cridant a l'uníson.
—¿¡Què farem, què direm!?
Acomiadar-se de la mare la mateixa setmana que el pis de dalt s’ha convertit en un Airbnb, és difícil. En Jaume plora al tramvia abraçat a la seva herència. Una capseta de fusta on hi diu: La pots obrir només si saps què fer i què dir. De sobte, un grup de turistes exaltats xoquen amb ell i sent un crec. Tot de follets pugen pels braços d’en Jaume cridant a l'uníson.
—¿¡Què farem, què direm!?
Acomiadar-se de la mare la mateixa setmana que el pis de dalt s’ha convertit en un Airbnb, és difícil. En Jaume plora al tramvia abraçat a la seva herència. Una capseta de fusta on hi diu: La pots obrir només si saps què fer i què dir. De sobte, un grup de turistes exaltats xoquen amb ell i sent un crec. Tot de follets pugen pels braços d’en Jaume cridant a l'uníson.
—¿¡Què farem, què direm!?