Mig adormida encara, la Laia veia passar els parterres del passeig. Havia dormit tan malament... A la parada, va agafar l'Emma de la mà i van sortir. El tram va tancar portes i es va moure. Va ser llavors, en veure's reflectida als vidres, quan va entendre que qui tenia agafada de la mà no era la seva filla, sinó una velleta somrient.
Mig adormida encara, la Laia veia passar els parterres del passeig. Havia dormit tan malament... A la parada, va agafar l'Emma de la mà i van sortir. El tram va tancar portes i es va moure. Va ser llavors, en veure's reflectida als vidres, quan va entendre que qui tenia agafada de la mà no era la seva filla, sinó una velleta somrient.
Mig adormida encara, la Laia veia passar els parterres del passeig. Havia dormit tan malament... A la parada, va agafar l'Emma de la mà i van sortir. El tram va tancar portes i es va moure. Va ser llavors, en veure's reflectida als vidres, quan va entendre que qui tenia agafada de la mà no era la seva filla, sinó una velleta somrient.
No només era el primer cop que agafava el transport públic i que viatjava en tramvia, també era la primera vegada que sortia de Barcelona. No havia estat per falta d’ocasions ni de mitjans, era perquè, fins aquell dia, no n’havia sentit la necessitat. Ara hi havia un motiu, i era poderós.
No només era el primer cop que agafava el transport públic i que viatjava en tramvia, també era la primera vegada que sortia de Barcelona. No havia estat per falta d’ocasions ni de mitjans, era perquè, fins aquell dia, no n’havia sentit la necessitat. Ara hi havia un motiu, i era poderós.
No només era el primer cop que agafava el transport públic i que viatjava en tramvia, també era la primera vegada que sortia de Barcelona. No havia estat per falta d’ocasions ni de mitjans, era perquè, fins aquell dia, no n’havia sentit la necessitat. Ara hi havia un motiu, i era poderós.
Surt de la facultat i agafa el tramvia a la parada de Ciutadella. Al vagó no hi ha ningú més. Al cap d’un moment entra un home amb l’uniforme del zoològic i s’asseu a prop d’ella. Porta una gran gàbia coberta amb una tela negra. Són ells dos i prou i, quan el senyal sonor indica que es tanquen les portes, de dins la gàbia en surt una veu estrident que fa:
—Ajudeu-meeee! Tinc ganaaa!
“Deu ser un lloro”, pensa la noia.
Surt de la facultat i agafa el tramvia a la parada de Ciutadella. Al vagó no hi ha ningú més. Al cap d’un moment entra un home amb l’uniforme del zoològic i s’asseu a prop d’ella. Porta una gran gàbia coberta amb una tela negra. Són ells dos i prou i, quan el senyal sonor indica que es tanquen les portes, de dins la gàbia en surt una veu estrident que fa:
—Ajudeu-meeee! Tinc ganaaa!
“Deu ser un lloro”, pensa la noia.
Surt de la facultat i agafa el tramvia a la parada de Ciutadella. Al vagó no hi ha ningú més. Al cap d’un moment entra un home amb l’uniforme del zoològic i s’asseu a prop d’ella. Porta una gran gàbia coberta amb una tela negra. Són ells dos i prou i, quan el senyal sonor indica que es tanquen les portes, de dins la gàbia en surt una veu estrident que fa:
—Ajudeu-meeee! Tinc ganaaa!
“Deu ser un lloro”, pensa la noia.
Mai m’havia hagut de quedar un estiu a Barcelona! No sé què faré. Em fa mania aquesta platja: l’aigua oliosa, la sorra de burilles, les boles de cabell que t’arriben amb la brisa bruta. Tot i que més val que em vagi fent a la idea, perquè fa una calor assassina al meu quart sense ascensor ni aire condicionat. Em faré passar per turista, què sé jo.
Mai m’havia hagut de quedar un estiu a Barcelona! No sé què faré. Em fa mania aquesta platja: l’aigua oliosa, la sorra de burilles, les boles de cabell que t’arriben amb la brisa bruta. Tot i que més val que em vagi fent a la idea, perquè fa una calor assassina al meu quart sense ascensor ni aire condicionat. Em faré passar per turista, què sé jo.
Mai m’havia hagut de quedar un estiu a Barcelona! No sé què faré. Em fa mania aquesta platja: l’aigua oliosa, la sorra de burilles, les boles de cabell que t’arriben amb la brisa bruta. Tot i que més val que em vagi fent a la idea, perquè fa una calor assassina al meu quart sense ascensor ni aire condicionat. Em faré passar per turista, què sé jo.
Les portes es van tancar com un punt i final. La vida que coneixia, l’havia deixat a l’andana. Els genolls li van tremolar, però només fins que va recordar la frase que el pare li havia repetit des de petita: “ets una dona amb sort”. I li va arribar immediatament: El somriure d’aquell estiu màgic, emmarcat en una foto, l’esperava sota el seu seient.
Les portes es van tancar com un punt i final. La vida que coneixia, l’havia deixat a l’andana. Els genolls li van tremolar, però només fins que va recordar la frase que el pare li havia repetit des de petita: “ets una dona amb sort”. I li va arribar immediatament: El somriure d’aquell estiu màgic, emmarcat en una foto, l’esperava sota el seu seient.
Les portes es van tancar com un punt i final. La vida que coneixia, l’havia deixat a l’andana. Els genolls li van tremolar, però només fins que va recordar la frase que el pare li havia repetit des de petita: “ets una dona amb sort”. I li va arribar immediatament: El somriure d’aquell estiu màgic, emmarcat en una foto, l’esperava sota el seu seient.