Concurs de relats col·lectius La TRAMa 2017

El conductor fantasma

Ja gairebé arribava a la parada de Francesc Macià. Em vaig aixecar i em vaig preparar per baixar, seguint la rutina de tots els dies. Anava sol, per l'hora, com sempre. Tot el vagó per a mi. Llavors va passar: el tramvia no es va parar. Va seguir el seu camí. No hi havia vies, però va seguir el seu camí. Vaig mirar el conductor i em vaig quedar sense alè:

Autor: Jordi Sierra i Fabra

El viatge sense fi

Ja gairebé arribava a la parada de Francesc Macià. Em vaig aixecar i em vaig preparar per baixar, seguint la rutina de tots els dies. Anava sol, per l'hora, com sempre. Tot el vagó per a mi. Llavors va passar: el tramvia no es va parar. Va seguir el seu camí. No hi havia vies, però va seguir el seu camí. Vaig mirar el conductor i em vaig quedar sense alè.

Autor: Jordi Sierra i Fabra

L'inesperat

Ja gairebé arribava a la parada de Francesc Macià. Em vaig aixecar i em vaig preparar per baixar, seguint la rutina de tots els dies. Anava sol, per l'hora, com sempre. Tot el vagó per a mi. Llavors va passar: el tramvia no es va parar. Va seguir el seu camí. No hi havia vies, però va seguir el seu camí. Vaig mirar el conductor i em vaig quedar sense alè.

Autor: Jordi Sierra i Fabra

La venjança

Diluviava. La Margalida va mirar el Tomeu, l’altre mestre que l’acompanyava, un jove animós i empàtic que feia seure els nens de P5 mentre cantava una cançó pop, i va pensar que demanaria la jubilació. De sobte, un llampec va espetegar sobre el vagó del Tram i es va esdevenir la transformació: la Margalida i el Tomeu ara eren nens, i els nens, adults.

Autor: Anna Manso

Que treballi ta mare

Diluviava. La Margalida va mirar el Tomeu, l’altre mestre que l’acompanyava, un jove animós i empàtic que feia seure els nens de P5 mentre cantava una cançó pop, i va pensar que demanaria la jubilació. De sobte, un llampec va espetegar sobre el vagó del Tram i es va esdevenir la transformació: la Margalida i el Tomeu ara eren nens, i els nens, adults.

Autor: Anna Manso

No m'agraden les cançons pop

Diluviava. La Margalida va mirar el Tomeu, l’altre mestre que l’acompanyava, un jove animós i empàtic que feia seure els nens de P5 mentre cantava una cançó pop, i va pensar que demanaria la jubilació. De sobte, un llampec va espetegar sobre el vagó del Tram i es va esdevenir la transformació: la Margalida i el Tomeu ara eren nens, i els nens, adults.

Autor: Anna Manso

L’home que somniava tramvies

Tota la nit pensant que l’endemà, a la mateixa hora de sempre, la noia arribarà amb el tramvia. Avui plou, i se la imagina recolzada al vidre, rere els regalims de pluja, amb aquell posat ensonyat, com si tornés d’un somni. Ell ja travessa l’avinguda, veu el tramvia aturat al semàfor, i sap que s’hi estarà exactament setanta segons. Tindrà temps d’agafar aire abans de pujar al tramvia i enfrontar-se amb tanta bellesa, tant desig, tanta por.

Autor: David Cirici

La noia de l'endemà

Tota la nit pensant que l’endemà, a la mateixa hora de sempre, la noia arribarà amb el tramvia. Avui plou, i se la imagina recolzada al vidre, rere els regalims de pluja, amb aquell posat ensonyat, com si tornés d’un somni. Ell ja travessa l’avinguda, veu el tramvia aturat al semàfor, i sap que s’hi estarà exactament setanta segons. Tindrà temps d’agafar aire abans de pujar al tramvia i enfrontar-se amb tanta bellesa, tant desig, tanta por.

Autor: David Cirici

Més rails que vols d’ocell

Tota la nit pensant que l’endemà, a la mateixa hora de sempre, la noia arribarà amb el tramvia. Avui plou, i se la imagina recolzada al vidre, rere els regalims de pluja, amb aquell posat ensonyat, com si tornés d’un somni. Ell ja travessa l’avinguda, veu el tramvia aturat al semàfor, i sap que s’hi estarà exactament setanta segons. Tindrà temps d’agafar aire abans de pujar al tramvia i enfrontar-se amb tanta bellesa, tant desig, tanta por.

Autor: David Cirici

El sorprenent viatge del Jonàs Vilaplana

Em deies que no ho faria mai, que jo no tenia nassos —deia la nota escrita amb una cal·ligrafia torta i malgirbada—. Doncs, fote’t! La Margarida, gairebé sense aturar-se, va rebregar el full, el va llençar a la primera paperera que va trobar i va continuar la seva cursa esbojarrada cap a la parada del Tram. La mare que el va parir!

Autor: Maite Carranza

L'herència

Em deies que no ho faria mai, que jo no tenia nassos —deia la nota escrita amb una cal·ligrafia torta i malgirbada—. Doncs, fote’t! La Margarida, gairebé sense aturar-se, va rebregar el full, el va llençar a la primera paperera que va trobar i va continuar la seva cursa esbojarrada cap a la parada del Tram. La mare que el va parir!

Autor: Maite Carranza

Triple mortal

Em deies que no ho faria mai, que jo no tenia nassos —deia la nota escrita amb una cal·ligrafia torta i malgirbada—. Doncs, fote’t! La Margarida, gairebé sense aturar-se, va rebregar el full, el va llençar a la primera paperera que va trobar i va continuar la seva cursa esbojarrada cap a la parada del Tram. La mare que el va parir!

Autor: Maite Carranza

Aniversari amb sorpreses

Vaig pujar al tramvia i vaig seure on ho feia sempre. Al seient del davant hi havia un paquet misteriós. "Pastisseria La Dolça", deia l'embolcall. Hi havia una etiqueta amb una adreça escrita a mà. Vaig mirar a totes bandes. Ningú no em va veure remenar el paquet. Era un pastís: "Feliç aniversari, Àlex", portava escrit. Vaig decidir dur-lo al seu propietari.

Autor: Care Santos

L'Àlex no és qui sembla

Vaig pujar al tramvia i vaig seure on ho feia sempre. Al seient del davant hi havia un paquet misteriós. "Pastisseria La Dolça", deia l'embolcall. Hi havia una etiqueta amb una adreça escrita a mà. Vaig mirar a totes bandes. Ningú no em va veure remenar el paquet. Era un pastís: "Feliç aniversari, Àlex", portava escrit. Vaig decidir dur-lo al seu propietari.

Autor: Care Santos

Un regal enverinat

Vaig pujar al tramvia i vaig seure on ho feia sempre. Al seient del davant hi havia un paquet misteriós. "Pastisseria La Dolça", deia l'embolcall. Hi havia una etiqueta amb una adreça escrita a mà. Vaig mirar a totes bandes. Ningú no em va veure remenar el paquet. Era un pastís: "Feliç aniversari, Àlex", portava escrit. Vaig decidir dur-lo al seu propietari.

Autor: Care Santos



Consulta aquí les bases del concurs


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies