Concurs de relats col·lectius La TRAMa 2023

El concurs s’ha acabat. El jurat està estudiant els textos.

Silenci absolut

Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.

Autor/a: Natza Farré

Sense paraigües

Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.

Autor/a: Natza Farré

El missatge

Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.

Autor/a: Natza Farré

La interrupció

Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'

Autor/a: Matthew Tree

La suor

Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'

Autor/a: Matthew Tree

La por

Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'

Autor/a: Matthew Tree

La línia del final del món

No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.

Autor/a: Eva Piquer

Seients reservats

No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.

Autor/a: Eva Piquer

La veritat amagada

No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.

Autor/a: Eva Piquer

Incandescència a Pere IV

T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.

Autor/a: Sergi Belbel

In corpus

T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.

Autor/a: Sergi Belbel

No miris per la finestra

T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.

Autor/a: Sergi Belbel

La taràntula

Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.

Autor/a: Estel Solé

La frenada

Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.

Autor/a: Estel Solé

Qui carreteja amb aranyes

Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.

Autor/a: Estel Solé



Consulta aquí les bases del concurs


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies