Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.
Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.
Es va asseure al seient de davant. S’havia oblidat els auriculars i es va començar a posar nerviosa. No era només l’olor de les crispetes. Era, sobretot, l’impacte fastigós que feien els llavis mentre les mastegava amb la boca oberta. Volia aixecar-se i baixar, com feia sempre. Però alguna cosa la retenia i es va quedar asseguda. Immòbil.
Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'
Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'
Utilitzo el tramvia per anar a la feina i de fet, per fer-hi feina, ja que és un lloc ideal per retocar l'article diari. Per tant, no m'agrada que m'interrompin mentre viatjo. I no em va agradar gens quan un home suat de mitjana edat amb els cabells esbullats va seure just al meu costat, malgrat que tant els seients de davant com els de darrere no estaven ocupats i tot tremolant, va dir: 'Necessito la teva ajuda. Ara.'
No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.
No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.
No seu mai. Així s'estalvia el tràngol d'aixecar-se per cedir el seient i haver d'intercanviar paraules o gestos amb un desconegut. Però avui no sap veure cap passatger enlloc. Seu, doncs. Una veu robòtica l'eixorda: "Enhorabona, vostè és la persona escollida per emprendre un viatge sense retorn al País de les Mentides". Coi d'anuncis, pensa.
T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.
T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.
T’agrada mirar per les finestres. Les del tramvia són altes i amples. Seus a tocar del vidre, en el sentit de la marxa, com t’agrada. La teva mirada es passeja de baix a dalt. I de sobte la veus. La petita bola de foc que travessa el cel, deixant-hi un rastre incandescent, i s’introdueix en una finestra del dissetè pis de la Torre Diagonal, a Pere IV.
Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.
Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.
Els passatgers es refan de l’ensurt i comproven que tenen tots els ossos a lloc. Ningú s’esperava que el TRAM frenés tan bruscament per evitar atropellar el gos abandonat que ha travessat les vies d’imprevist. El Pere s’alça per recollir la seva bandolera que ha volat fins al mig del passadís. Quan l’obre, s’adona que la gàbia està oberta. «Merda! On recoi és la maleïda taràntula?», murmura mentre una suor freda li gela el cos.