M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
M’he llevat sota el Mamut de la Ciutadella. He vist alguns turistes que em miraven amb el rostre desencaixat. Una brisa d’aire fred m’ha eriçat fins a l’últim pèl del cos NU! He buscat la meva roba però no hi era. Només una cartera amb un bitllet de 500€ i una nota: “Val més que no facis tard a la festa demà, és a les 12 h! No t’oblidis dels regals, que ja ens coneixem!”
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
Ens vam conèixer ballant salsa. Era una dona d’anunci: els ulls d’un verd poliol i un cos sinuós com el desert. Vam intentar comunicar-nos, però ella era estrangera, egípcia potser? Amb signes, vam dir que ens tornaríem a veure l’endemà. Va treure un mapa i va fer una marca en una cantonada de l’Eixample: aquest seria el lloc de la cita. I, amb un somriure misteriós, va desaparèixer entre la gent.
L’últim que recordo és adormir-me arraulit al sofà amb el pare veient una pel·lícula d’extraterrestres. Tenien la pell d’un verd fosforescent i els dits llargs i flàccids com espàrrecs bullits. Al matí, davant del mirall per rentar-me les dents, la meva sorpresa ha sigut veure que també jo tenia la pell d’un verd radioactiu, igual que els dits, ara viscosos i maldestres com les potes d’un pop fora de l’aigua.
L’últim que recordo és adormir-me arraulit al sofà amb el pare veient una pel·lícula d’extraterrestres. Tenien la pell d’un verd fosforescent i els dits llargs i flàccids com espàrrecs bullits. Al matí, davant del mirall per rentar-me les dents, la meva sorpresa ha sigut veure que també jo tenia la pell d’un verd radioactiu, igual que els dits, ara viscosos i maldestres com les potes d’un pop fora de l’aigua.
L’últim que recordo és adormir-me arraulit al sofà amb el pare veient una pel·lícula d’extraterrestres. Tenien la pell d’un verd fosforescent i els dits llargs i flàccids com espàrrecs bullits. Al matí, davant del mirall per rentar-me les dents, la meva sorpresa ha sigut veure que també jo tenia la pell d’un verd radioactiu, igual que els dits, ara viscosos i maldestres com les potes d’un pop fora de l’aigua.
L’últim que recordo és adormir-me arraulit al sofà amb el pare veient una pel·lícula d’extraterrestres. Tenien la pell d’un verd fosforescent i els dits llargs i flàccids com espàrrecs bullits. Al matí, davant del mirall per rentar-me les dents, la meva sorpresa ha sigut veure que també jo tenia la pell d’un verd radioactiu, igual que els dits, ara viscosos i maldestres com les potes d’un pop fora de l’aigua.
El metro estava ple de gom a gom. Entre la gentada, les seves mirades van topar i de cop es van trobar com si sempre haguessin estat lligades amb un fil invisible. Es reconeixien però no sabien de què exactament. Ella va fer-se pas fins a arribar on era ell. Amb vergonya, li va dir: «Ens coneixem, oi?», a ell se li va il·luminar la cara i va exclamar: «No va ser en aquell curs de…». PIP, PIP, PIP… era la seva parada! L'Aura no podia fer tard de cap manera, avui sí que no.
El metro estava ple de gom a gom. Entre la gentada, les seves mirades van topar i de cop es van trobar com si sempre haguessin estat lligades amb un fil invisible. Es reconeixien però no sabien de què exactament. Ella va fer-se pas fins a arribar on era ell. Amb vergonya, li va dir: «Ens coneixem, oi?», a ell se li va il·luminar la cara i va exclamar: «No va ser en aquell curs de…». PIP, PIP, PIP… era la seva parada! L'Aura no podia fer tard de cap manera, avui sí que no.
El metro estava ple de gom a gom. Entre la gentada, les seves mirades van topar i de cop es van trobar com si sempre haguessin estat lligades amb un fil invisible. Es reconeixien però no sabien de què exactament. Ella va fer-se pas fins a arribar on era ell. Amb vergonya, li va dir: «Ens coneixem, oi?», a ell se li va il·luminar la cara i va exclamar: «No va ser en aquell curs de…». PIP, PIP, PIP… era la seva parada! L'Aura no podia fer tard de cap manera, avui sí que no.
Em van arreplegar enmig del carrer i em van posar en un cotxe amb els vidres tintats. Per l’altaveu, una veu robòtica em va explicar que ara em portarien a una nau industrial on m’hauria de fer càrrec d’una missió: acabaven de segrestar el meu cap i jo era la persona que ell havia reclamat per ajudar-lo a sortir d’aquell embolic.
Em van arreplegar enmig del carrer i em van posar en un cotxe amb els vidres tintats. Per l’altaveu, una veu robòtica em va explicar que ara em portarien a una nau industrial on m’hauria de fer càrrec d’una missió: acabaven de segrestar el meu cap i jo era la persona que ell havia reclamat per ajudar-lo a sortir d’aquell embolic.
Em van arreplegar enmig del carrer i em van posar en un cotxe amb els vidres tintats. Per l’altaveu, una veu robòtica em va explicar que ara em portarien a una nau industrial on m’hauria de fer càrrec d’una missió: acabaven de segrestar el meu cap i jo era la persona que ell havia reclamat per ajudar-lo a sortir d’aquell embolic.
Em van arreplegar enmig del carrer i em van posar en un cotxe amb els vidres tintats. Per l’altaveu, una veu robòtica em va explicar que ara em portarien a una nau industrial on m’hauria de fer càrrec d’una missió: acabaven de segrestar el meu cap i jo era la persona que ell havia reclamat per ajudar-lo a sortir d’aquell embolic.